
Sempre amb nosaltres
Desprès de 56 anys una llum s’ha apagat. Però només s’ha apagat a simple vista, perquè dins dels nostres cors estarà sempre encesa. Sempre seguirà amb nosaltres, caminarà al nostre costat i serà allà on nosaltres anem; perquè no l’oblidarem mai, perquè era una persona única, especial, es feia estimar i era una grandissima persona.
Però és difícil posar-se de peu després d’aquest cop tan dur. Deixa a la seva dona i a dos fills; persones que, sense cap dubte, no es mereixen el que està passant. I ara toca més que mai estar al seu costat, fer-los costat en tot, tenir paciència per tal de caminar mica en mica fen entreveure un somriure.
Adri, no et fallaré. M’ha agradat que finalment avui haguem acabat amb somriures. Els records són el millor que et poden passar pel cap en aquests moments. Com t’he dit, toca recordar tot el que vivies amb ell, tot el que hem viscut junts; però això, sempre amb un somriure. Perquè tot havien estat bons moments, moments inolvidables i especials, perquè ell ho era, i molt.
Potser feia només 3 anys que el coneixia, però ja puc dir que amb aquest temps li vaig pillar moltissim carinyo. El millor sogre del món, sense cap mena de dubte =). El vaig arribar a estimar molt, i encara ara ho faig. No l’oblidaré mai, se’m farà extrany presentar-me a casa teva i no veure’l a ell; però hem de ser forts i tirar dels records.
Me’n regales una altra dosis? Aquesta tarda n’hem recordat uns quants, però això no acaba aquí. Vull que m’expliquis tot el que recordes des que tu eres petit, vull que recordis cada moment en que ell et donava la mà, et feia un petó, et dibuixava un somriure… vull que et quedis amb els bons moments, perquè aquests són els que no s’esborren mai.
I a la teva mare, que dir-li? Que és difícil però se que serà forta, ella pot tirar endavant amb l’ajuda de tots. Cada tarda em tindreu allà, anirem a fer una volteta i us tornaré a casa, i això t’ho prometo, perquè no em penso separar de vosaltres, al contrari, cada cop em tindreu més enganxada, no podreu evitar que us vingui a molestar^^
Fes-li recordar a la teva mare tots els moments, ho hem fet avui ja, però tu has de seguir ajudant-la. Ara sou tu i ella a casa, tots dos i heu de treure les forces d’on sigui, em sents? Jo vindré, us faré la truita de patates quan volgueu ;) Ja saps que hi sóc ara, i que hi seré sempre.
I sobretot fes costat a la teva germana, el que va viure ahir a la nit no va ser massa agradable i encara es troba en estat de shock. Té sort de tenir el Pedro que li farà costat, però tu també has de fer-ho, ves-la a veure de tant en tant, truca-la cada dia; feu-vos costat mutuament.
Fernando, una gran persona que mai oblidaré. Especial, genial i única. Cada moment que recordo viscut al seu costat em provoca un somriure, no ho puc evitar. Era una bona persona i no mereixia passar el que ha estat passant durant tan de temps. Ara, després de patir; descansa finalment. Ahir va tancar els ulls i va adormir-se per sempre; però als nostres cors no s’adorm, segueix dins i ocupa un gran espai, un espai que no desapareixerà mai. L’estimem, l’estimem molt i així serà sempre. Gràcies per tots els moments viscuts al teu costat, gràcies per lluitar fins al final; has demostrat que tenies una força brutal que poques persones tenen. Em consola el fet de saber que d’aquí uns quants anys (esperem) ens tornarem a retrobar.
Fernando D.E.P. 15-6-2008